ENTREVISTA: Fermin Muguruza [MÉS_324 / TV3]

Xavier Grasset: Ens fa molta il·lusió tenir a Fermín Muguruza. Què tal com estas?

Fermín Muguruza: Molt Bé.

XG: Moltes gràcies per acompanyar-nos. Cineasta, músic... Per qui no ho sàpiga, els seus inicis es remunten a grups com Kortatu, Negu Gorriak, fins que després va començar la seva carrera musical en solitari, practicant un estil de fusió amb elements de ritmes llatins, rock, funk, soul, drum'n'bass, reggae... Què tal, com estàs? Veig que estàs combatiu. Tens aquí una samarreta signada.

FM: És la samarreta de la selecció palestina.

XG: Està signada?

FM: És d’un jugador, sí, que va donar-me i ara no sé com està. Va escriure’m que ha sortit de Palestina i tal, però… jo sempre he tingut un contacte molt directe amb la Palestina i en aquests moments de genocidi he dit: amb el Graset vindré amb la meva samarreta de la selección de fútbol de Palestina.

XG: En Fermin Muguruza està d'aniversari perquè demà, 20 de juny, farà 40 anys que Kortatu treia la seva primera maqueta al públic.

(…)

XG: Va ser amb nosaltres justament per presentar la teva última pel·lícula i còmic, que va ser nominada a un Goya l'any 2022.

FM: Si, Black is Beltza II: Ainhoa, que vam estar aquí junts.

XG: Dèiem 40 anys de trajectòria, 40 anys d'aquella maqueta. En portes 6 sense fer cap gira, 11 sense fer una gira mundial i 5 sense fer una cosa semblant a un xou. L'última vegada va ser el desembre del 2019, un concert pel teu germà Iñigo a Bilbao. I estàs ara afrontant la tornada.

FM: La història és que jo vaig fer l'última gina internacional fa 11 anys, al 2013, després van donar-me un premi a Donostia, quan jo estava vivint aquí a Sant Andreu, a tota la meva trajectoria, i llavors vaig organitzar una Big Band de dones amb el taller de músics. I van tocar Donostia, per rebre el premi i després van vincer aquí a tocar al Grec. Va ser l’ultima vegada que jo vaig fer un concert amb la banda. Pensava fer alguna cosa una mica mes tard però va morir el meu germà. Va arribar la devastació total per a mi. I vam fer un concert d'homenatge, on van tocar cançons de Kortatu de Negu Gorriak, a les bandes on el meu germà va tocar amb mi, però també dels seus projectes. I després d'això, ja no vaig fer res. Vaig fer una petita intervenció, col·laboració. I aquest any jo vaig començar a pensar, després d'un procés, de dir… He de fer ara mateix, o si no, ja no sé si pujaré a un escenari.
(...)